dimecres, 18 de febrer del 2015

Valencià Mitjà




  • Feu els exercicis de la pàgina 235 i 236 del llibre, de l'exercici 30 al 36
  • Llegiu el text de la pàgina 90 i 91 del llibre i contesteu les preguntes de comprensió 

dimecres, 21 de gener del 2015

Valencià Mitjà

Exercici de repàs. Gràfies

Vistos els passat imperfet i perfet i perifràstic. Feu els exercicis de la pàgina 195-196

VALENCIÀ SUPERIOR

Hem acabat de vore els passats de l'indicatiu l'imperfet i el passat simple i el perifràstic. Pàgines 162 i 163.

Vist també els temps compostos de l'indicatiu i el subjuntiu. Repasseu els participis passats. Pàgines 157 i 158.

dimecres, 7 de gener del 2015

Valencià Mitjà

Vegeu els numerals pàgines 75, 76 i 77 del llibre. Prepareu sobretot els multiplicatius, els partitius i els col·lectius que vorem el proper dia de classe

dimarts, 16 de desembre del 2014

Valencià Superior

Vegeu al llibre els quantificadors: quantitatius i indefinits ( pàg. 106-111)

Feu els exercicis del llibre de la pàg.111 a la 114

dijous, 11 de desembre del 2014

Valencià Superior

Vegeu els demostrarius i els possessius. Pàgines 68, 69, 70 i 71 . 
Feu els exerccis del 31 al 36 de les pàgines 71 i 72 del llibre. 


Comprensió lectora: Venècia. Pàgines 94 i 95

dimecres, 10 de desembre del 2014

Valencià Mitjà.

101214
 
L'Imperatiu. Pàgines 161-162
Feu els exercicis de la pàgina 163 : 40, 41, 42

Aneu estudiant i fent els exercicis de les pàgines 16 a la 26 (lèxic, refranys, locucions)

Valencià Superior

091214

Les Oclusives PTC/BDG Exercicis

La B i la V Exercicis

Feu els exercicis 33,34,35, 37 38 i 39 de les pàgines 126 a 127 


Derivació i composició de verbs. Exercicis. 


Estudieu " La Creació Lèxica" . Pàgina 140 a 148. Aneu fent els exercicis del tema a partir de la pàgina 148

dimarts, 2 de desembre del 2014

Valencià Superior

Exercicis de repàs 021214

Vegeu les modalitats textuals, pàgines 50 i 51 del llibre.  I feu els exercicis 3, 4, 5  i 7 de la pàgina 52

dilluns, 24 de novembre del 2014

Valencià Mitjà

Repasseu "L'apòstrof" . Pàgina 80 del llibre

feu els exercicis 29, 31. Pàg. 81-82

dimecres, 19 de novembre del 2014

Valencià Mitjà

19/11/2014

El Subjuntiu. Pàgines 159-160 del llibre

Feu els exercicis 381 39 de la pàgina 160 i 161.

Descàrrega exercici de Lèxic

JQCV

Ja es poden consultar els resultats de la Primera Fase del grau Mitjà de la convocatòria de novembre.

Resultats 1a Fase Mitjà 

Valencià Superior

18/11/2014

L'apòstrof i el guionet. Pàgines 331 i 332 del llibre

Feu els exercicis de la pàgina 334 i 335 : de l'exercici 32 al 37

dimecres, 29 d’octubre del 2014

dimarts, 28 d’octubre del 2014

Valencià Superior

28/10/14

Vocalisme. Teoria i exercicis .

Repasseu i amplieu el tema en el llibre. De la pàgina 38 a la pàgina 42.

dimarts, 21 d’octubre del 2014

Valencià Superior

21/10/2014

Descàrrega: Pararules amb doble gènere 

Repasseu teoria pàg 22, 23 i 24 
Feu els exercicis de la pàg 33: 8, 9 i 10
Feu l'article que  es demana en la pàg 16 ( consulteu els connectors de la pàg 323. heu d'usar en l'artricle que escriviu els següents connectors:  altrament, tanmateix, amb tot, no obstant això, doncs , per consegüent, encara que, malgrat que, tot i que, atés que, vist que, acausa que, perquè, ja que, per tal que , a fi que ) 


divendres, 17 d’octubre del 2014

Valencià Superior

16/10/2014

Estudíeu i amplíeu el tema de l'accentuació i l'obertura de les vocals en les pàgines de la 76 a la 82 del llibre. 

Feu els exercicis 44 , 45, 46, 48, 49, 50 i 51 (pàg 86-88)

dimecres, 15 d’octubre del 2014

Valencià Mitjà

16/10/2014

Deures:  exercicis 41, 42, 43 i 44 de les pàgines 49 i 50 del llibre


Lèxic 1  (descàrrega)


** recordeu que a partir d'aquesta setmana les classes del Mitjà del divendres seran en la biblioteca (1r pis) 

Valencià Superior


15/10/2014
 Consulteu i amplieu la flexió del nom i de l'adjectiu en el llibre. 

Gènere i nombre, visió general 

Lèxic 1 

divendres, 3 d’octubre del 2014

dissabte, 23 d’agost del 2014

LECTURES RECOMANADES


Els valencians,  des de quan són valencians?

des de quan els valencians, els habitants del territori valencià, són -es consideren- valencians? Cal pensar, en primer lloc, que el regne de València va ser fundat en 1238 per Jaume I d'Aragó, quan, l'endemà de la conquesta de la ciutat musulmana homònima, atorgà unes lleis particulars a un territori definit en aquell mateix règim jurídic. La decisió creà una nova entitat política, però, evidentment, els colonitzadors que poblaren les seues terres no se sentien valencians d'immediat, ja que hi arribaven amb unes altres consciències identitàries. Eren, majoritàriament, catalans i aragonesos, els gentilicis col·lectius dels quals sabem que estaven formats ja durant la segona meitat del segle XII (per al cas català, vegeuaquest article de Josep Maria Salrach). Amb tot, conforme avançà el temps, aquella nova societat instal·lada al regne de València desenvolupà una identitat pròpia, la valenciana, que integrava i englobava a tots els pobladors del territori, vingueren d'on vingueren. Ara bé, en quin moment concret nasqué eixa nova consciència col·lectiva?… seguix

divendres, 13 de juny del 2014

Resultats dels Exàmens de la Junta Qualificadora

Ja podeu comprovar els resultats finals de les proves de valencià dels nivells:

Elemental

També els resultats de la primera fase dels nivells:

Mitjà i Superior

Recordeu que aquest dissabte teniu la segona fase del nivell mitjà , a les 9h  en totes les seus menys a València, Alacant i Torrent que hi ha dos torns:  a les 9h les persones , el cognom de les quals comence per A fins a la L , i en el torn de vesprada 16h , el cognom de les quals comence per la M fins a la Z.

dilluns, 2 de juny del 2014

Exercicis Superior.

Últim exàmen per al dimecres 4 de juny. Cliqueu ACí

Plantilles de respostes dels exàmens de la JQCV Mitjà i Coneixements Orals


Plantilla de respostes Mitjà. 1r torn 9h

Plantilla de respostes Mitjà. 2n torn 12h

* Recordeu que per a passar a la 2n fase cal obtindre almenys una mitjàna del 40% entre la comprensió lectora i la part d'estructures lingüístiques i que ne cap cas siga onferir en una d'elles al 30% 

Dijous de vesprada o divendres al matí, eixiran les llistes definitives amb les persones aue passen a la 2a fase.

Plantilla de respostes  Coneixements Orals.

dimecres, 21 de maig del 2014

Exercicis Superior i Mitjà per a la setmana del 26 al 29 de maig

  • Superior. Examen novembre de 2009. Podeu descarregar-lo clicant ACÍ


  • Mitjà. Examen novembre de 2010. Podeu descarregar-lo clicant ACÍ 


dimarts, 13 de maig del 2014

divendres, 9 de maig del 2014

dimecres, 16 d’abril del 2014

Valencià Mitjà i Superior . Treballs per a Pasqua i festes.

Mitjà 

Podeu descarregar-vos si no heu vingut a classe l'exàmen de la JQCV de juny de 2013. Cliqueu EXAMEN

Vegeu els realtius . Pàgines 225-228 del llibre i feu els exercicis 22, 23 i 24

Escriviu un article d'opinió " L'ocupació d'habitatges buits per persones desnonades"


Superior 
Podeu descarregar-vos si no heu vingut a classe l'examen de la JQCV de juny de 2013. Cliqueu EXAMEN 

 Escriviu un article d'opinió " L'ocupació d'habitatges buits per persones desnonades"


Bona Pasqua :)


dimecres, 22 de gener del 2014

dijous, 7 de novembre del 2013

dimecres, 30 d’octubre del 2013

Valèncià Mitjà (Joan)

30/10/2013

  • Exercicis de repàs sil·làbes i accentuació

  • Feu els execicis de la pàgina 203 i 204 del llibre 

  • Escriviu un text argumentatiu sobre " La conveviència o no d'establir l'obligatorietat de dur uniforme escolar a les escoles públiques". (200 paraules).

dijous, 10 d’octubre del 2013

Generador de noms de pagés

Podeu saber com us diríeu si visquéreu en un poblet o en una aldea. És una forma divertida de crear noms propis inventats.

GENERADOR

dimecres, 29 de maig del 2013

Expressions llatines

Expressions d’origen morfològic divers que no s’han adaptat a l’ortografia catalana i s’usen enàmbits diferents com a sintagmes nominals en la forma llatina.
casus belli 'ocasió de guerra' Locució que designa l'esdeveniment que dóna motiu o pretext a una declaració de guerra.
modus operandi 'manera d'obrar', manera especial d'actuar o treballar.
modus uiuendi expressió que significa 'manera de viure', emprada en diversos camps per a indicar una acomodació o un arranjament individual o entre diverses persones o entitats. Col·loquialment equival a mitjà de vida.
opera prima 'primera obra' aplicat a la primera pel·lícula, novel·la... d'un creador.
quid pro quo m. 'Una cosa per una altra', intercanvi de favors. || Error que consisteix a prendre una cosa per altra.
rara auis 'au rara', personatge poc comú. Prové del vers de Juvenal: Rara avis in terris , nigroque simillima cygno, Sàtires, VI, 165.
statu quo 'estat en el qual' m. Estat actual de les coses, situació en què es troben. Ex: La pressió de l'Europa de l'Est posa a prova el statu quo comunitari.
totum reuolutum 'tot regirat', confusió total
uox populi 'Veu del poble' locució per dir que alguna cosa és coneguda o és dita per tothom. De l'expressió Vox populi, uox dei 'Veu del poble, veu de Déu' (Alcuí, Epistulae, 164). 
 
Expressions d’àmbit general amb sentit adverbial temporal.

ante meridiem (abreviat a. m.) Locució que significa 'abans del migdia', usada per a indicar les hores del dia que van de la mitjanit fins al migdia.
a posteriori loc. adv. Amb posterioritat a l'experiència, basant-se en els fets observats. Ex: Raonar a posteriori.
a priori loc. adv. Amb anterioritat a l'experiència, sense poder basar-se en els fets. Ex: Condemnar a priori.

hic et nunc 'aquí i ara', en les circumstàncies actuals.
in extremis loc. adv. En els darrers moments de l'existència. Ex: Es van casar in extremis. | loc. adj. Matrimoni in extremis. || En el darrer moment. Ex: Han marcat un gol in extremis.
in fraganti loc. adv. En el moment de fer una acció reprensible. Ex: La veïna, que anava a regar les plantes, va sorprendre els lladres in fraganti.

ipso facto loc. adv. En conseqüència, immediatament. Ex: Vaig anar a viure a aquell barri i hi vaig fer amics ipso facto.
post meridiem (abreviat p. m.) Locució que significa 'després del migdia', usada per a indicar les hores del dia que van del migdia fins a mitjanit.
sine die 'sense data' loc. adv. ajornar sine die Diferir un afer, unes negociacions, etc., sense termini.
suo tempore 'al seu temps, en el moment oportú'.
Expressions d’àmbit general amb sentit adverbial modal.
ad hoc 'per a aquest propòsit' aplicat a una solució proposada per a un cas específic.
bis adv. Per segona vegada, indicant que una cosa està repetida. Ex.: El número 7 bis. || m. En un concert, en una representació, etc., repetició d'una peça o d'un fragment a demanda del públic. Ex.: Ha merescut els honors del bis.
ex abrupto 'abruptament', de sobte
ex aequo Locució que significa 'en igualtat de mèrits'. Es fa servir en concursos, competicions o proves, especialment de caràcter esportiu, per a indicar que dos o més concursants han acabat empatats. Ex: Premi ex aequo.
ex professo 'expressament, amb intenció'.

gratis et amore 'gratis i amb amor'. Desinteressadament. Ex: Treballa unes hores en una ONG gratis et amore.
in albis 'en blanc' Ex: Espero que no us quedeu in albis en l'examen de selectivitat'.
in crescendo o crescendo Indicació que prescriu l'augment gradual de la intensitat dels sons en la interpretació d'una composició musical.

lato sensu loc. adv. en sentit ampli, per oposició a stricto sensu .

motu proprio ' per propi impuls' per voluntat pròpia, espontàniament || m. Document emanat directament de l'atorgador sense requeriment del destinatari.
sine qua non 'sense la qual no' loc. adj. condició sine qua non condició sense la qual la convenció, la venda, etc., no tindrà lloc.
stricto sensu loc. adv. Estrictament, en sentit propi. Ex: Una revolta no és, stricto sensu, una revolució.
Expressions usades principalment en l’àmbit jurídic.
de facto loc. adv. De fet i no de dret (oposat a de iure). Ex: El govern dels revoltats era reconegut de facto.
de iure loc. adv. De dret, tant si és de fet (de facto) com si no. Ex: El govern legalment constituït continuava sent reconegut de iure.
Dura lex, sed lex 'La llei és dura, però és la llei'.
habeas corpus 'tingues el teu cos, conserva el cos'. Institució processal que té per finalitat posar qualsevol persona detinguda a disposició immediata de l'autoritat judicial competent per determinar-ne la legalitat de la detenció.
In dubio, pro reo 'En cas de dubte, a favor de l'acusat'. Principi jurídic.
patria potestas o pàtria potestat f. Dret que el ciutadà romà tenia sobre els seus fills; obligació que tenen els pares de vetllar pels fills durant la seva minoria d'edat.
persona non grata 'persona no benvinguda', aplicat a un diplomàtic o una altra persona rebutjada per un govern o una altra institució.
Si uis pacem, para bellum 'si vols la pau, prepara la guerra', paràfrasi de la frase Qui desiderat pacem, preparet bellum (Vegeci, Epitoma rei militaris, III).
sub iudice 'en mans del jutge', pendent de resolució judicial. Ex: Mentre el cas estigui sub iudice no podeu parlar-ne amb els periodistes.
Expressions usades principalment en l’àmbit mèdic.
coitus interruptus 'coit interromput'. Mètode contraceptiu que consisteix a interrompre l'acte sexual i efectuar l'home una ejaculació extravaginal.
delirium tremens o delírium trèmens 'deliri tremolós, m. Psicosi tòxica associada a l'alcoholisme crònic, caracteritzada per terribles al·lucinacions i tremolors.
in uitro loc. adj. fecundació in vitro Fecundació realitzada fora del si matern. Literalment 'en el vidre'.
placebo 'plauré' m. Fals medicament preparat amb el mateix aspecte que un medicament determinat, però que només conté productes inerts.
rigor mortis ('rigidesa de la mort') m. Rigidesa cadavèrica.
Expressions usades principalment en els àmbits socioeconòmic i polític.
curriculum uitae o currículum 'la carrera de la vida' m. Conjunt de les dades personals i els mèrits acadèmics i professionals d'una persona que sol·licita un lloc de treball, una plaça, l'obtenció d'un premi, etc. Ha presentat el currículum a deu o dotze empreses.
deficit (en llatí 'falta') o dèficit m. Allò que manca perquè els ingressos pugin tant com les despeses, perquè el crèdit d'un compte pugi tant com el dèbit, perquè la quantitat d'una mercaderia abasti al consum, perquè el valor de les exportacions pugi tant com el de les importacions. Ex: El dèficit d'un pressupost. || Quantitat que indica el valor en què una xifra, una taxa, un percentatge, etc., és més petit que un altre d'homogeni, considerat normal. Ex: Dèficit de vitamina A.
hàbitat (d'habitat 'viu, habita'), m. Localització territorial de la població humana. || Medi en què viu una planta o un animal.
gravamen m. Càrrega, obligació onerosa. | Càrrega que afecta un bé (moble o immoble) en benefici d'un tercer.
per capita 'per caps' loc. adj. renda per capita Renda que resulta de dividir la renda nacional pel nombre d'habitants.
ràtio (de ratio 'càlcul, proporció') Nombre d'alumnes per cada classe o grup. || ECON. Índex que relaciona, per quocient, dos elements o magnituds, referents a una mateixa empresa o a unitats econòmiques distintes per a llur comparació.
referèndum m. Votació directa del poble per a aprovar o no una decisió política d'especial transcendència. En origen és el gerundi del verb refero (referendum) amb el sentit 'per ser consultat'. Ex: Ja tindreu edat de votar en el referèndum de l'estatut?
superàvit (de superauit 'ha sobrat') m. Excés de l'haver sobre el deure, dels ingressos sobre les despeses.
Expressions d’origen religiós que s’usen en àmbits generals.
Anno Domini (abreviat A. D.) 'any del Senyor' per referir-se a un any de l'era cristiana.
INRI Acrònim de l'expressió Iesus Nazarenus Rex Iodeorum (Jesús de Nazaret rei dels jueus), inscripció que figurava a la creu de Jesucrist com a burla. Com a mot comú inri s'aplica a allò que constitueix un afront, un escarni. Ex: 'Per a més inri li van treure els pantalons'.
mea culpa 'per culpa meva', procedent de la frase Mea culpa, mea culpa, mea maxima culpa del Confiteor, resat a l'inici de la missa catòlica com a confessió dels pecats. Serveix per reconèixer un error. Ex: Abans de dimitir el president va entonar un mea culpa.
peccata minuta 'faltes petites', error o falta de poca importància.
per saecula saeculorum 'pels segles dels segles', fórmula final de moltes oracions i del cànon de la missa.
rèquiem (acusatiu de requies 'repòs') m. missa de rèquiem Missa de difunts || Composició musical escrita damunt el text de l'ordinari de la missa de difunts: Requiem aeternam dona eis, Domine; et lux perpetua luceat eis.
RIP Inicials de la fórmula litúrgica dels funerals requiescat in pace ('que reposi en pau') que hom col·loca a les esqueles mortuòries, a les làpides sepulcrals o després del nom d'un difunt.
sancta sanctorum Nom llatí amb què es designa sovint el santuari del temps de Jerusalem o sant dels sants.
uade retro 'torna-te'n enrere' expressió per indicar rebuig cap a algú o alguna cosa. La frase sencera és: Vade retro, Satana 'torna-te'n enrere, Satanàs!', una fórmula d'exorcisme medieval, problement inspirada en una frase de Jesús adreçada a Pere: Vade retro me, Satana (Marc, 8, 33).
urbi et orbi Fórmula ('per a la ciutat i per al món') utilitzada en alguns decrets de les congregacions romanes o en les benediccions solemnes del papa per a indicar que s'adrecen no solament a la ciutat de Roma, d'on el papa és bisbe, sinó a tot el món catòlic.
Expressions referides generalment a l’àmbit universitari
Alma mater "madre nodrícia" (que alimenta) usada per referir-se metafòricament a la universitat, on una determinada persona ha rebut la seva formació superior. Originàriament, a la Roma antiga, l'expressió designava diverses deesses mares com Ceres o Cíbele i, més tard, a la Mare de Déu.
cum laude 'amb lloança, amb elogi', màxima qualificació en una tesi: excel·lent cum laude.
ex cathedra 'des de la càtedra' loc. adv. Infal·liblement, sense possibilitat d'error. Ex: Quan parla ex cathedra el sant pare és inerrable. | Dogmàticament, arrogant-se qui parla una autoritat que l'interlocutor o el destinatari li pot reconèixer o no. Ex: Ho sabia tot, d'aquell tema, i l'exposava ex cathedra.
honoris causa 'per honor' loc. adj. utilitzada en l'expressió doctor honoris causa Persona que ha rebut el més alt grau acadèmic a títol d'honor, per la fama o els mèrits que acredita.
numerus clausus 'número tancat'. Limitació del nombre de places ofert per una universitat d'una carrera determinada.
Expressions usades per referir-se a tòpics literaris
aurea mediocritas 'mitjania d'or' (Horaci, Odes, II, 10, 5), el terme mitjà, el punt just entre els extrems, tot defugint els excessos.
beatus ille 'Feliç aquell...' (Horaci, Epodes, II, 1). Elogi de la vida tranquil·la del camp, allunyada del bullici, les ambicions i els maldecaps de la vida urbana.
captatio beneuolentiae 'captació de la benevolència', recurs retòric per guanyar-se la predisposició del públic.
carpe diem 'aprofita el dia' (Horaci, Odes, I,11, 8). L'expressió designa el tòpic literari que, davant la fugacitat de la vida, invita a gaudir del present sense preocupar-se de l'endemà.
deus ex machina 'déu des del mecanisme' expressió d'origen teatral que al·ludeix a un mecanisme escènic pel qual descendia un personatge diví. S'aplica a un personatge o un element extern que apareix per resoldre el conflicte.
ubi sunt 'on són?' pregunta retòrica referent a les persones o les coses que ja han desaparegut amb la finalitat d'induir a una reflexió melancòlica sobre allò que ha passat.
Aforismes i expressions proverbials
ad kalendas Graecas 'per les calendes gregues'. Amb aquesta expressió August (segons Suetoni, August, 87, 1) es referia als creditors morosos, que no pagarien mai, ja que les calendes eren el primer dia de cada mes en el calendari romà (sí senyor, d'aquesta paraula ve 'calendari'), i per tant els grecs no feien servir aquest sistema. Seria equivalent, doncs, a la nostra expressió 'la setmana dels tres dijous', que tampoc existeix, és clar.
Alea iacta est 'El dau ha estat tirat'. Segons Suetoni (Juli, 33), dit per Juli Cèsar en travessar el riu Rubicó i entrar a Itàlia amb l'exèrcit en contra de la llei romana. Serveix per indicar que s'ha pres una decisió arriscada, de la qual no es pot tornar enrere.
Cogito, ergo sum 'Penso i, per tant, existeixo'. Principia philosophiae I, 7 i 10 de Descartes (abans en francès Je pense, donc je suis, en el Discurs del mètode). És el fonament de la seva filosofia: Un ésser humà pot negar-ho tot llevat que existeix perquè fa l'acció de negar.
errare humanum est 'equivocar-se és humà'. Segueix ...et confiteri errorem, prudentis '...i confessar l'error de savis' (Jeroni, Epistulae, 57.12).
Festina lente 'Apressa't lentament'. Versió llatina de l'expressió grega utilitzada per August (Speude bradeos, segons Suetoni, August, 25.4), amb la qual desaconsellava la precipitació a un general. Sol indicar la necessitat de prudència.
Mens sana in corpore sano 'una ment sana en un cos sa' (Juvenal, Sàtires, X, 356). En el context original representa tot el que hauria de demanar una persona als déus. Actualment es fa servir per significar que per a una bona salut mental cal mantenir un cos sa.
Facta, non uerba 'fets, no paraules'.
non plus ultra Expressió que significa 'no més enllà' que, segons la tradició, figurava inscrita en les llegendàries columnes d'Hèrcules, que aquest heroi va posar a l'estret de Gibraltar per indicar els confins del món. Va figurar -modificada- com a divisa de Carles V de Castella. Actualment s'utilitza en el sentit que una cosa ha arribat a la seva perfecció.
panem et circenses 'pa i jocs de circ', tenir l'alimentació i la diversió assegurades era l'únic que preocupava el poble romà, segons Juvenal (Sàtires, X, 81).
Veni, uidi, uici 'he arribat, he vist, he vençut', paraules de Juli Cèsar per jactar-se lapidàriament de la seva ràpida victòria sobre Fàrnaces II del Pont a la batalla de Zela (47 a.C), segons Suetoni (Juli, 37).
Altres expressions d’ús general
etcètera (de et cetera 'I la resta', escrit abreujadament etc.).
id est 'això és', és a dir
ídem adv. Igual, la mateixa cosa; mot amb què, en les enumeracions, citacions, etc., s'evita la repetició d'un mot, d'una frase (escrit abreujadament íd.).

in situ 'En el lloc'. Terme utilitzat per a designar que un element geològic o arqueològic es troba en el lloc original.
inter nos 'entre nosaltres', confidencialment.
per se 'per si mateix' Ex: Bo per se.
post scriptum 'escrit després', fórmula (abreviada P.S.) per afegir alguna cosa en una carta després de la firma.
sui generis 'del seu propi gènere' loc. adj. Especial, fet a la seva. Ex: Tractava aquells afers d'una manera molt sui generis.
verbigràcia (de uerbi gratia) Per exemple.
uersus Contra, en oposició a (sovint abreviat vs.).
viceversa (de uice uersa 'a la inversa') adv. Invertint l'ordre de dos termes, al contrari. Ex.: Ens van fer traslladar tots els llibres de la banda esquerra a la dreta, i viceversa.


Més informació : Font xtec.cat 

dimarts, 9 d’abril del 2013

Proves de la JQCV

Us recordem que ja ha començat el període de matrícula per a les proves de la JQCV.
Els alumnes del Centre podeu dur el duplicat a l'escola.
De totes maneres ja us on comentarem a classe

Calendari Proves JQCV


divendres, 29 de març del 2013

dimarts, 12 de març del 2013

Valencià Superior

Exercicis de repàs 06032013

A més hem vist les grafies "j, g, x, etc" pàg. 257, 258 i 2589 del llibre i heu de fer els exercicis corresponents de les pàgines 259 a 262

dimecres, 27 de febrer del 2013

Valencià Mitjà

  • Exercicis de repàs 27022013 
  •  
  • A més hem acabat de veure els pretèrits imperfet  d'indicatiu i el passat perifràstic i el perfet simple ( pàg. 192-194)
  • Heu de fer els exercicis de la pàgina 195 i 196 , de l'exercici 39 al 42

dilluns, 11 de febrer del 2013

De nou en marxa. Proves lliures de valencià Escoles Oficials d'Idiomes

Després de vora dos mesos sense connexió, tornem a estar en la xarxa. Així que tornarem a penjar les notícies , exerciics i treballs que heu de realitzar i que podeu descarregar si falteu algun dia a classe.

Per als alumnes dels grups de valencià de la JQCV, us recordem que si voleu podeu presentar-vos també a les proves lliure de les Escoles Oficials d'Idiomes en l'especialitat de valencià. Ja sabeu que és un títol diferent al de la Junta.

L'exàmen també és diferent i consta sempre de quatre parts:  comprensió escrita, comprensió oral, expressió i interacció escrita i comprensió i interacció oral

Els nivells als quals pots presentar-te són:  Bàsic, Intermedi i Avançat

Podeu descarregar-vos la guia del candidat  en el següent enllaç:  guia del canditat

El període de matrícula per a fer les proves és de l'11 al 22 de febrer i ho podeu fer a traves de les pàgines web de les seus de les EOI

EOI Alzira 
EOI Gandia 
EOI València

Documents: 

Pagament de taxes 
Sol·licitud de matrículació AnexII
 




dimarts, 11 de desembre del 2012

La LOMCE segons Tonucci



El pedagog Francesco Tanucci analitza la proposta de llei Wert


dimecres, 21 de novembre del 2012

Valencià Mitjà ( joan)

Exercicis verbs. Present d'Indicatiu

Valencià Elemental, Mitjà i Superior

Permet consultar directament la conjugació completa de més de 9.000 verbs valencians. Conté, a més, milers d'exercicis d'autoavaluació dividits en dos nivells de dificultat, inicials i avançats. El programa es completa amb un glossari de terminologia específica. Incorpora efectes de so.


Descàrrega Winverbs


* Crec que el programa no funciona en ordinadors de Windows 7 o superior, és a dir si teniu un ordinador molt nou és possible que no funcione el programa

dimecres, 14 de novembre del 2012

Documentals

El valencià a Alacant: Una història amagada.
Interessant documental sobre l'ús del valencià a Alacant


dimarts, 30 d’octubre del 2012

Valencià Mitjà (joan)

- Vist la síl·laba i l'accentuació regles generals ( pag. 41- 46)

divendres, 26 d’octubre del 2012

VALENCIÀ SUPERIOR

25/10/2012 


  • Hem vist a classe la síl·laba, el diftong i la partició ortogràfica de síl·labes ( pag. 73-74)
  • Cal fer els exercicis de la pàgina 75. A l'exercici 41, a més, cal dir si la "i" o la "u" són vocals, semivocals o semiconsonants. 

joan