Valencià Mitjà

Exercicis repàs 130315

* Aquells o aquelles que no hàgeu pogut vindre a classe, si voleu envieu-me un correu electrònic a fpacullera@gmail.com i us enviaré per correu la prova número 5 per a estes festes. 

Valencià Superior

Exercicis de repàs 12032015

*Aquells o aquelles que no heu vingut a classe l'últim dia si voleu envieu-me un correu electrònic a fpacullera@gmail.com i us enviaré per correu la prova número 5 que he donat pera  festes. 

#Ovidi20anys

Valencià Mitjà

Textos: Cartons Pintats

Repasseu j, g, tj, tg, pàgina 264 . feu els exercicis de la pàgina 234 i 265 , del 28 al 31

Valencià Superior

• Vegeu verbs transitius i intransitius. Pàgina 171, 172 i 173 
• 
  
• Descarregueu exercicis verbs transitius i intransitius 
• 
  
• Lèxic: geosinònims i doblets. Consulteu el llibre a les pàgines 197 a 203, Feu els exercicis de la pagina 204 a 210 

Paraules protegides

CAU 

Hi ha moltes classes de CAUS, en sentit estricte i també en sentit figurat: Hi ha CAUS de ratolins, de conills o de lladres.
De fet els nostres iaios quan tenien ratolins a casa , el primer que feien era buscar i tapar els CAUS.

Per tant ja haureu endevinat , aquells i aquelles que no coneixeu la paraula o que ja a penes la useu què és un CAU:  forat excavat on s'amaguen certs animals ( CAU de ratolins, conills , raboses ...) o també podem dir que és un refugi.
I per extensió també podem dir que és un lloc de reunió d'aficionats per diferents motius, com pot ser un CAU d'Art.

Del CAU es deriva el verb ENCAUAR-SE, tancar-se en un lloc, recloure's. Per això quan algú fa molt de temps que no ix de casa diem que s'ha ENCAUAT.

També és molt usual en certes expressions com " parlar o dir alguna cosa a CAU d'orella" : parlar en veu baixa"

Sinònims: amagatall, llodriguera, lloriguera / Prové del llatí CAVU : forat, lloc buit. / Castellà: madriguera , guarida.

CM FPA Cullera. Departament de Valencià 

Lectures recomanades

Perquè un punyeter vídeo s’ha convertit en viral i ja té vora dos milions de visites al Youtube i no hi ha hagut durant 24 anys una veu popular, o cívica, o simplement valenciana, del poble valencià tan potent com aquest vídeo que li diga en la seua cara que no li ha eixit la caloreta de la tomata, que l'ha de tindre ben gran per no haver fet una ciutat moderna, cosmopolita i digna, i haver-nos endarrerit al temps de les canyes i el fang d'època postblasquista?...

Valencià Mitjà

Quantitatius i Indefinits 

Vegeu també el llibre pàg. 113 i 115, i feu els exercicis de les pàgines 114 i 117 i 118

Lectures

Rita és de fa més de 25 anys. Sí, li estic dient antiga. No ha estudiat en valencià –no sé si per no poder o no voler–, però això no és la cosa més greu. El drama és que és d’eixes persones que es pensen que la principal senya d’identitat dels valencians, el valencià, consistix a dir quatre parauletes de sainet: «caloret», «de categoria» i «xe que bo». No, guapa, no. El valencià és més que una llengua per a la broma i la cassalla. Això, fa 25 anys, colava. Com tantes altres coses. Però hui en dia, i gràcies a l’educació i l’alfabetització –que és la que de veritat ens fa lliures–, el que provoca és la rialla de tota l’audiència. I vés a espai, xiqueta, que eixa CALORETA, no s’acabe encomanant a tot l’electorat. Als valencians ja no se’ls guanya només amb quatre paelles gegants...

PARAULES PROTEGIDES

A mesura que passen els anys te n'adones que paraules que per a un són totalment usuals , de sobte les següents generacions ja no les coneixen o a penes les reconeixen. També ens passa a Cullera, on paraules d'un ús social freqüent en les generacions d'aquells que tenen 40 o més anys ja no les coneixen o a penes les usen els joves de menys de 30 anys.  Per aquest motiu encetem aquesta secció. Des del Departament de Valencià del Centre Públic de Formació de Persones Adultes, anirem posant i "protegint" paraules i expressiones ben usuals al nostre poble fa uns anys, però que amb el temps , igual que ha passat amb moltes altres poden predre's, 

Començarem per una que l'altre dia en una classe un alumne digué: "Ostres això m'ho diu la meua iaia" 

VETLAR O VETLLAR 

Els més grans i no tan grans recordem la paraula VETLAR, no dormir, estar despert. També recordem que abans les persones VETLAVEN els morts, i que quan algú no havia pogut dormir deiem que "havia passat la nit en VETLA". O també alguna nit d'aquestes en què tens molta son però de sobte ja no pots dormir i dius : "ostres ja m'he DESVETLAT" 

D'ací del verb VETLAR, es deriva la paraula REVETLA o REVETLLA (és a dir no tens prou en VETLAR una vegada , sinó més) : Festa popular amb ball que se celebra de nit, a l'aire lliure, en algunes festes assenyalades.  I que, aquesta sí ha sigut ja reemplaçda per la forma castella "berbena"

CM FPA Cullera. Departament de Valencià

Valencià Mitjà

• La formació de paraules 

• Feu els exercicis de la pàgina 235 i 236 del llibre, de l'exercici 30 al 36
• Llegiu el text de la pàgina 90 i 91 del llibre i contesteu les preguntes de comprensió 

Vaslencià mitjà i superior

Gràfies: les sibilants

Mitjà

Exercicis verbs repàs 

Lectures

Cegats

Fa uns anys, estàvem els amics buscant una data per a fer un sopar quan va saltar la nóvia d'un: «Los próximos meses mi cari y yo lo tendremos complicado porque soy fallera mayor de mi pueblo y voy a tener la agenda llena de eventos».

Com resulta fàcil imaginar, no vaig poder callar: «Nena, eres fallera major d'un poble de merda, no la primera dama dels Estats Units. I, per cert, un concurs de paelles no és un evento»...

Valencià Mitjà

Les Oclusives 

Valencià Superior

Exercicis de repàs de verbs

Text: Si vols casar-te bé, fes-ho el 30 de febrer 

Valencià Mitjà

Exercici de repàs. Gràfies

Vistos els passat imperfet i perfet i perifràstic. Feu els exercicis de la pàgina 195-196

VALENCIÀ SUPERIOR

Hem acabat de vore els passats de l'indicatiu l'imperfet i el passat simple i el perifràstic. Pàgines 162 i 163.

Vist també els temps compostos de l'indicatiu i el subjuntiu. Repasseu els participis passats. Pàgines 157 i 158.

Valencià Superior

Repàs grafies: vocals, B/V i oclusives. 

Valencià Mitjà

Les laterals i les geminades 

Fer exercicis de la pàgina 120