dissabte, 26 de març de 2016

Pasqua

 Els valencians hem celebrat des de molt antic les festes de Pasqua, els nostres tres dies de Pascua. Es tracta d’una festivitat europea molt antiga, anterior al cristianisme i  d’arrelsgermàniques  recollides pels primers catalans i adaptades  com tantes altres festivitats de signe popular i espiritual, pel cristianisme . Vinculada a Eostre, divinitat de la primavera, és coneguda com Ostern als països germànics i Eastern en els de parla anglosaxona, indicant que en aquestes dates el Sol es posa per l'Oest. A les nostres terres aquesta tradició-ja cristianitzada- arrivà amb els  colons catalans i aragonesos a partir de la conquesta.




La Mona de Pasqua acompanyada d’ous és una recepta típica  dels dies de Pascua principalment  a València, i el Principat encara que també es menja a diferents llocs d’Aragó i Murcia  i sol ser tradició que el padrí regale la mona al seu fillol el Diumenge de Pasqua i que es reunisquen les famílies el Dilluns de Pasqua per a menjar-la al camp, estrenant espardenyes pasqüeres, l’ou es deixava  per a l’últim moment i també era tradició trencar-li’l al front de qui se’ns posava per davant . Antigament, la mona era un pa que es menjava quan acabava la Quaresma i per això en mot llocs es fa o s’acompanya d’embotits com la llonganissa de Pasqua. 




Ací em pica, 
ací em cou, 
ací em menge la mona
i ací et trenque l'ou.

I també per als dies de Pasqua no rés vé millor que practicar els jocs de tota la vida: volar el catxirulo, jugar a botar la corda o a ballar la trompa