Els valencians hem celebrat des de molt antic les festes de Pasqua, els nostres tres dies de Pascua. Es tracta d’una festivitat europea molt antiga, anterior al cristianisme i d’arrelsgermàniques recollides pels primers catalans i adaptades com tantes altres festivitats de signe popular i espiritual, pel cristianisme . Vinculada a Eostre, divinitat de la primavera, és coneguda com Ostern als països germànics i Eastern en els de parla anglosaxona, indicant que en aquestes dates el Sol es posa per l'Oest. A les nostres terres aquesta tradició-ja cristianitzada- arrivà amb els colons catalans i aragonesos a partir de la conquesta.
La Mona de Pasqua acompanyada d’ous és una recepta típica dels dies de Pascua principalment a València, i el Principat encara que també es menja a diferents llocs d’Aragó i Murcia i sol ser tradició que el padrí regale la mona al seu fillol el Diumenge de Pasqua i que es reunisquen les famílies el Dilluns de Pasqua per a menjar-la al camp, estrenant espardenyes pasqüeres, l’ou es deixava per a l’últim moment i també era tradició trencar-li’l al front de qui se’ns posava per davant . Antigament, la mona era un pa que es menjava quan acabava la Quaresma i per això en mot llocs es fa o s’acompanya d’embotits com la llonganissa de Pasqua.
Ací em pica,
ací em cou,
ací em menge la mona
i ací et trenque l'ou.
I també per als dies de Pasqua no rés vé millor que practicar els jocs de tota la vida: volar el catxirulo, jugar a botar la corda o a ballar la trompa
