
Aquest fragment pertany a la novel·la Tirant lo Blanc, i relata el moment en què el cavaller Tirant arriba a la cort de Constantinoble i coneix Carmesina, la filla de l'Emperador.
Mentre l'Emperador deia tals o semblants paraules, les orelles de Tirant estaven atentes a les seves paraules, però els ulls, d'altra part, contemplaven la gran bellesa de Carmesina. I per la forta calor que feia, perquè havia tingut les finestres tancades, Carmesina estava mig descordada, ensenyant als pits dues pomes de paradís que semblaven cristal·lines,les quals van donar entrada als ulls de Tirant, que en endavant no van trobar la porta per on sortir, i van ser empresonats per sempre sota el poder d'una persona lliure, fins que la mort dels dos els va separar.